Dia: 12 de març

Hora: 19.15 h

Lloc: Palau Macaya

RPA: l’obligació de l’Administració de pagar el valor dels actius “rescatats” en cas d’extinció de concessions
administratives per concurs de les societats concessionàries.

Tots els qui hem estudiat dret administratiu, fins fa ben poc, quan sentíem parlar de la responsabilitat patrimonial
de l’Administració només pensàvem en l’obligació que tenen les administracions públiques d’indemnitzar els
particulars pels danys que puguin patir com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics,
una obligació que consagra l’article 106.2 de la Constitució espanyola.

No obstant això, d’uns anys ençà cada vegada amb més freqüència sentim parlar de la responsabilitat patrimonial de
l’Administració, o més aviat de les sigles corresponents (RPA), per fer referència a una realitat que no té res a
veure amb l’anterior. És, com recull el títol d’aquesta sessió, l’obligació de l’Administració de pagar el valor
dels actius “rescatats” en cas d’extinció de concessions administratives per concurs de les societats
concessionàries.

Aquesta obligació, reconeguda amb caràcter general a l’article 271 de la Llei de contractes del sector públic, RDLeg
3/2011 del 14 de novembre, i que està intrínsecament lligada al sistema concessional espanyol clàssic, ha esdevingut
(lamentablement) actual com a conseqüència de l’entrada en concurs de diferents empreses concessionàries de les
infraestructures més diverses, des de terminals portuàries fins a estacions d’autobusos, passant per elements menys
vistosos, com ara pavellons esportius. Tot i això, si hi ha alguna cosa que ha fet (i fa) que aquesta matèria sigui
trending topic és la successiva entrada en concurs de creditors de les societats concessionàries de diferents
autopistes, el que es coneix, amb caràcter genèric i encara que no totes responen a aquesta categoria, com els
concursos de “les radials”.

En tots aquests casos, i singularment en el de “les radials”, ens trobem davant de possibles obligacions a càrrec de
l’erari públic de magnituds multimilionàries, amb l’interès mediàtic afegit que els principals creditors de tots
aquests concursos, en què “l’RPA” és precisament l’únic actiu amb valor econòmic de debò, són les entitats
financeres, tant les nacionals com les internacionals. Aquests assumptes tenen tanta importància que, vorejant el
límit de les lleis de cas únic, fa tot just uns mesos, en una de les últimes reformes concursals aprovada pel RDLlei
11/2014 del 5 de setembre, es van establir unes regles especials per a aquesta mena de concursos, tant pel que fa a
la competència judicial per tenir-ne coneixement com pel que fa a la legitimació activa per presentar convenis.

Precisament per això, els diaris econòmics recullen periòdicament notícies sobre les negociacions que la banca i el
Govern duen a terme sobre a quina quantitat pujarà i com es pagarà (o no) l’RPA, i els bancs (especialment els
internacionals) clamen contra el que consideren un nou atac a la seguretat jurídica a Espanya.

Des del punt de vista estrictament jurídic, la qüestió planteja tanmateix moltes arestes.

• Quin fonament jurídic té l’RPA?
• Quin procediment cal seguir per pagar-la? Qui té legitimació per exigir-ho?
• És una obligació ferma de l’Administració?
• Com s’ha de computar aquesta RPA? L’Administració té dret a descomptar algunes quantitats?
• Quines vies tenen els concursats o els seus creditors per reaccionar davant de la negativa de
  l’Administració a satisfer-la?
• L’RPA és un dret dels creditors o un actiu més del concurs? En aquest últim cas, és un dret de crèdit futur?
  N’és vàlida la pignoració?
• O arribant gairebé al nivell metajurídic, té sentit, de cara al futur, un sistema concessional el
  finançament del qual parteix sempre de la garantia implícita d’una RPA que, pel que s’està veient, no és tan
  automàtica com es pensava?
• L’RPA suposa una ajuda d’estat?

Per contestar (o no) a aquestes preguntes i a moltes altres, el dijous 12 de març, a les 19.15 h, tindrem entre
nosaltres l’Il·lm. Sr. D. Luis Rodríguez Vega, magistrat Jutge del Jutjat mercantil nº 4 de Barcelona; el Sr. David
Mellado, advocat de l’Estat i secretari general tècnic del Ministeri d’Hisenda, i el Sr. Santiago Hurtado Iglesias,
advocat de l’Estat i administrador concursal del concurs de la societat concessionària de l’autopista Madrid-Toledo
(AP41).