Data: 19 de gener de 2017

Hora: 19.15 hores

Lloc: Palau Macaya

L’últim dia de Sant Joan, després d’una nit que habitualment és força moguda, ens vam despertar amb una notícia que, de tan inesperada, ens va fer dubtar a molts de si era real o fruit dels excessos nocturns: en el referèndum celebrat el dia abans al Regne Unit havia estat vencedora, amb un 51,9 % dels vots, l’opció de sortir de la Unió Europea, després de més de 40 anys de pertinença. És a dir, el Brexit (una paraula que fins feia ben poc no existia) s’havia imposat.

Aquesta decisió obria la porta a un “territori inexplorat”, perquè, si bé la Unió Europea ha tingut més de 20 incorporacions al llarg dels anys, mai no ha viscut la sortida d’un país membre. De fet, l’únic que hi ha és un esment lacònic, a l’ara famós article 50 del Tractat de la Unió, al fet que el procediment comença amb una sol·licitud de l’estat membre i que, a partir d’aquí, “atenent les orientacions del Consell Europeu, la Unió negocia i conclou amb aquest estat un acord per establir les normes de la retirada, tenint en compte el marc de les seves relacions futures amb la Unió”. Igualment, també es preveu que “els tractats deixen de ser aplicables a l’estat de què es tracti a partir de la data d’entrada en vigor de l’acord de retirada o, a falta d’aquest acord, al cap de dos anys de la notificació” (tret de pacte unànime en contra).

Ja començat el 2017, sis mesos després del referèndum, encara no s’ha produït aquesta notificació (ni és previsible que sigui imminent, atès el contenciós judicial que hi ha sobre si el Parlament hi ha d’intervenir o no), de manera que continuem sense tenir cap mena de certesa, ni pel que fa a quan, com i què es negociarà, ni respecte de quines conseqüències jurídiques i econòmiques tindrà aquest moviment transcendental en la història d’Europa.

Respecte d’això, tot i que no hi ha setmana que no surti una publicació que analitzi quines serien les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea, en funció dels diferents escenaris possibles (batejats com a “Brexit dur” o “Brexit tou”), la veritat és que sempre són anàlisis condicionades per la manca d’informació, i moltes vegades parcials, de manera que preguntes com ara…

• Quan es produirà efectivament la sortida?
• Quines polítiques comunitàries s’aplicaran al Regne Unit i quines no s’hi aplicaran?
  
• Caldrà demanar llicències per exercir determinades activitats econòmiques que fins ara eren d’índole comunitària?
  
• Londres deixarà de ser un hub financer?
  
• La sortida afectarà els contractes entre particulars?, les emissions sotmeses a dret anglès?, i els sotmetiments a tribunals anglesos?
  
• Com afectarà l’economia britànica, l’europea i específicament l’espanyola?
  
• O, per parlar d’un tema més geopolític, com quedarà l’estatus de Gibraltar?
  

…són interrogants que ara mateix no tenen cap resposta clara.

Per mirar de respondre aquests temes, i també altres, el dijous 19 de gener vinent, a les 19.15 h, al Palau Macaya, ningú millor que el Sr. José Manuel García Margallo, que ha estat ministre d’Assumptes Exteriors d’Espanya durant els últims 5 anys, acompanyat en aquesta sessió per Stuart Percival, soci de dret anglès de Clifford Chance, i per Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank.